La primera vegada que les fonts documentals ens parlen sobre una secció de cultura és a la circular per als socis de març de 1953, aquesta diu: “La secció de cultura té en cartellera projectes que se n’aniran donats a conèixer als socis a mesura que els tràmits vaguin sorgint satisfactòriament”. Però abans de la Circular de març de 1953 consten visites culturals, concretament a la circular n. 7, de 1951, però no posa que estiguin organitzades per la secció de cultura sinó per l’ACFB. Abans de la Circular de març de 1953 no consta cap conferència.
La secció de cultura organitza una visita a la Mentora Alsina, museu de física i química situat al Tibidabo per abril de 1953 i el juliol de 1953 programen una conferència titulada: Història de l’edifici del Museu d’Art Modern i una visita al Palau de les Belles Arts per a veure l’edifici i la col·lecció d’art modern. Es preparava una activitat cultural cada mes, ja fos una conferència a càrrec d’un especialista en la matèria o una visita cultural o científica a alguna institució dintre de Catalunya.
Es van organitzar visites guiades als diversos museus de Barcelona i a institucions científiques i tècniques, alguns exemples d’aquestes sortides culturals són, la visita al Museu d’Art Romànic, el Museu Marítim o el Museu d’Arts Decoratives o les visites a l’Agrupació astronòmica Aster, a l’Observatori Fabra i a la instal·lació de la Font de Montjuïc. També varen organitzar sortides per a conèixer l’urbanisme i l’arquitectura barcelonina, exemple d’aquestes sortides culturals són, la visita guiada al Barri Gòtic, a la Vil·la Joana o a l’Antic Palau Reial. I visites culturals a diferents indrets de fora de Barcelona, com per exemple a les Caves de Codorniu a Sant Sadurní de Noia, al Palau de Plegamans o a l’Exposició de Nines de Lola Anglada de Tiana. Per a poder desplaçar-se als diferents pobles i ciutats visitats, la secció de cultura llogava un autobús per a tots els assistents, el qual sortia des de la plaça Sant Jaume. A les visites culturals podien participar tant socis com no socis, amb prèvia inscripció a secretaria de l’entitat, de les quals tenien coneixement ja que eren anunciades a la circular per als socis i a la cartellera de l’estatge social.
La secció de cultura era l’encarregada d’organitzar l’assistència als diferents actes sardanístics, des de la secció de cultura es llogava un autocar per a assistir a les activitats del Dia de la Sardana, per anar als Aplecs d’arreu de Catalunya i a les Jornades d’Estudis Sardanístics.
La secció de va programar conferències de diverses temàtiques portades a terme per especialistes en la matèria amb l’objectiu de difondre coneixements. Les conferències no estaven solament destinades als socis, aquestes estaven obertes al públic. Alguns exemples de conferències portades a terme a l’estatge de l’Agrupació són:
- Les grans creacions literàries catalanes a càrrec de Joan B. Xuriguera
- Quan Barcelona volia l’eixample a càrrec de Josep Miracle
- Caires social dels Esbarts a càrrec de Ramon Barque
- Gènesis i revolució de l’excursionisme a càrrec de F. Pujol i Algueró
- Suburbis barcelonins a càrrec de Frederic Pagès
- L’idioma i el poble, des de preroma a la renaixença a càrrec de Pere Elies
- El món del circ a càrrec del membre de la Unió d’Historiadors de Circ Josep Vinyes,
- L’Alguer una ciutat catalana a l’altra banda del mar per Lluís Jordà
- Evocacions entorn de la Sardana a càrrec de Tomàs Roig
- L’art i la Sardana a càrrec de Jaume Vilalta.
La secció de cultura no és l’única que organitza conferències per difondre la cultura, la secció de Muntanya, l’Esbart i Amics dels concerts també programen conferències.
També organitzava cada any dos concursos, el Concurs Infantil de Dibuix i el Concurs de fotografia i un Curset de Llengua i Literatura Catalana, per als socis i els seus fills. Però aquests no varen ser els únics organitzats per la secció, també es varen fer altres cursets i concursos els quals no varen ser anuals sinó esporàdics, com el Concurs social de contes, Certamen radiofònic de poesia sardanista, el Curset de Dansa clàssica per infants o el curs denominat Dossier de Catalunya.
Al Concurs de fotografia es podia participar en diverses temàtiques: general, sardana, dansa catalana, excursions i un acte de l’ACFB, i al Concurs Infantil de Dibuix es varen anar convocant amb les següents temàtiques: sardanes, l’Agrupació o tema lliure. Amb les fotografies i dibuixos enviades als concursos es feia una exposició a l’estatge de l’Agrupació perquè tothom pogués contemplares. El veredicte dels concursos era decidit per un jurat. Al guanyador de concurs la secció de cultura li atorgava un trofeu i a tots els participants un premi. Als participants del Concurs Infantil de Dibuix se’ls atorgava com a premi llibres, els quals provenien de donacions fetes per diverses editorials. I pel que fa als participants del Concurs de fotografia hi havia un guanyador per cada temàtica i no solament donava el premi la secció de cultura, també atorgava un premi l’Esbart per a la categoria de dansa catalana i un el grup de Muntanya per a la categoria d’excursions. Als participants se’ls donava material fotogràfic provinent de donacions fetes per diverses empreses de productes fotogràfics.
El primer Curset de Llengua i Literatura Catalana organitzat per la secció de cultura de forma gratuïta es vara fer a principis dels anys 50. En els seus inicis hi havia una classe que s’impartia una tarda a la setmana. Però la nombrosa afluència d’alumnes, arribant a finals dels anys 60 a 150 inscrits, va fer necessari obrir més classe de català, arribant a tenir tres grups: un infantil impartit per Pere Elies i Pilar Vinyes els caps de setmana i dos grups per adults, el grup elemental i el grup mitja i impartits pel professor Pere Elies i Carme Sucre, una tarda entre setmana.
Aquest va ser un curs sorgit en plena dictadura per a poder aprendre a parla i escriure correctament la llengua catalana. “No és un curs per a què surtin erudits o grans filòlegs sinó per a practicar l’idioma que parlem i poder-ne fer ús, perquè no mori”. Un curs, així, enfocat a no perdre la llengua pròpia ni la identitat catalana, perquè la llengua es perpetués, no s’empobrís ni minvés la seva parla. En el curs es donaven lliçons de gramàtica i ortografia i classes de lectura, perquè s’utilitzés correctament el català en el dia a dia.
El curset s’inaugurava amb una conferència de temàtica lingüística per als alumnes i simpatitzants, dos exemples de conferències inaugurals van ser: “Passat i futur de la nostra llengua”, a càrrec del filòleg Delfí Dalmau, i “Problemes”, que planteja la llengua catalana als escriptors novells, a càrrec de l’escriptor Miquel Arimany. Per a finalitzar el curset es feia un acte de tancament obert als familiars i amics, en el qual el vocal de cultura i els professors donaven un discurs i uns quants alumnes recitaven els seus verosos, posteriorment s’atorgaven els certificats per part dels professors i la junta directiva.
