Arxiu Sardanes ACFB Barcelona: Patrimoni Musical i Cultural

La història de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (ACFB) està profundament lligada a la conservació i divulgació del patrimoni. En aquest sentit, les seccions de Biblioteca, Arxiu i Discoteca són testimonis vivents d’aquesta tasca. Avui, posem el focus en el nostre valuós Arxiu Sardanes ACFB Barcelona, un recurs fonamental per a la difusió de la sardana.

 

L’Arxiu de Sardanes: Un Llegat per a la Cobla

Orígen i propòsit de l’Arxiu

L’Arxiu de Sardanes ACFB Barcelona es va crear originalment com un servei de préstec de particel·les. La seva voluntat, així doncs, era la de contribuir activament en la divulgació d’aquest gènere musical tan emblemàtic. Tal com es recull en la circular n. 156 de març de 1965: “si la nostra tasca és la divulgació de la sardana, just és col·leccionar en el nostre arxiu el major nombre possible de partitures, a fi de facilitar la tasca als encarregats de la programació de les nostres ballades”. Les particel·les de sardanes estaven, per tant, a disposició de tots els organitzadors de ballades i organitzadors de concerts de cobla.

El fons de l’Arxiu Sardanes ACFB Barcelona es va formar gràcies a la generosa donació de particel·les per part dels mateixos compositors de sardanes. Aquests creadors enviaven les seves obres recentment creades a l’arxiu de l’ACFB; i, igualment, les seves obres antigues perquè les particel·les estiguessin a disposició de tothom que les volgués interpretar. Com a acte de cortesia i manera d’agrair als compositors la seva valuosa aportació, les sardanes que eren donades a l’arxiu eren programades regularment en les ballades de sardanes organitzades per l’Agrupació a la Plaça Sant Jaume.

Creixement i Gestió del Fons Documental

L’any 1985, el nostre Arxiu Sardanes ACFB Barcelona ja estava format per 4.520 particel·les de sardanes. Aquell mateix any es van prestar 270 particel·les a diverses agrupacions sardanistes, orquestres i cobles d’arreu de Catalunya. Aquestes entitats s’adreçaven a l’arxiu de l’ACFB per a demanar els materials que necessitaven per a poder programar aquella sardana en concret en la ballada que estaven organitzant o poder-les interpretar en una audició de sardanes. Després feien una còpia de les particel·les i les retornaven a l’arxiu. Els materials se cedien desinteressadament, és a dir, sense cap cost, fins a l’any 1985, quan la Junta Directiva va prendre la decisió de cobrar 100 ptes. pel servei de préstec.

Diverses persones han estat les encarregades de l’Arxiu de Sardanes al llarg dels anys, com a vocals de l’arxiu dintre la Junta Directiva. Entre altres destaquen Josep Salas, Pere Bastardas, Joan Gou Duran, M. Teresa Vilajuliu i Peguero, Esteve Durani Argullós, Montserrat Carreras i Alegre, Eduard Vilajoli o Joan Mullerat i Pujó.

Situació Actual i Préstec de Particel·les

Actualment, la gestió de l’arxiu de particel·les de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona està a càrrec de l’entitat sabadellenca Músics per la Cobla. Si voleu demanar-ne alguna, podeu escriure un correu electrònic a: arxiu@acfbarcelona.cat. Cal destacar, a més a més, que l’Agrupació conserva a la Casa de la Sardana el seu arxiu documental propi, format per totes les fonts documentals, gràfiques i orals que contenen informació sobre l’ACFB generades des de la seva creació fins a l’actualitat.

 

La Biblioteca de l’ACFB: Un Espai per a la Lectura

Fundació i Primers Anys de la Biblioteca

L’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona també va crear una biblioteca amb servei de préstec perquè els socis amants de la lectura poguessin tenir a l’abast un recull de novel·les emblemàtiques.

A partir de l’any 1939, la Biblioteca de l’ACFB va haver de tancar les portes. Això va ser degut al fet que, després de la Guerra Civil, l’Agrupació Sardanista de Barcelona –nom fundacional de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona– es va quedar sense un local on prosseguir amb la seva activitat. Durant el temps en el qual la biblioteca va romandre inactiva, el soci Eduard Llansana es va encarregar de la custòdia dels llibres i el soci F. Figueras de la custòdia de les particel·les de sardanes de l’arxiu.

Expansió del Fons Literari i Donacions

A finals dels anys 40, la biblioteca de l’ACFB va tornar a obrir les portes amb la intenció de donar-li un gran impuls a aquesta iniciativa. L’Agrupació es va marcar l’objectiu de fer créixer la biblioteca amb l’adquisició de més obres literàries. No obstant això, la compra suposava un gran cost, motiu pel qual van decidir fer una crida dirigida als socis perquè fessin una donació de llibres a la biblioteca. Els socis es van abocar de seguida amb la campanya de recollida de llibres, fent possible que la biblioteca disposés d’un gran fons literari de temàtica variada: novel·les, poesia, història, biografies, teatre, llibres infantils, etc., de grans autors com Shakespeare, Dickens, Edgar Allan Poe, Agatha Christie, Oscar Wilde, Narcís Oller, Víctor Català, Ignasi Iglesias o Apel·les Mestre. Gràcies a això, l’any 1957 el fons de la biblioteca va assolir els 452 llibres.

Activitats i Evolució de la Biblioteca

La voluntat per part dels socis de què la biblioteca fos un projecte reeixit es va tornar a reflectir l’any 1964, quan van formar un grup anomenat Amics del Llibre amb la finalitat de col·laborar en la millora i ampliació del fons de llibres de la biblioteca.

La gran majoria dels llibres que posseïa la biblioteca s’havien aconseguit gràcies a les donacions dels socis, però també es van adquirir una sèrie d’exemplars. Totes les adquisicions de llibres eren anunciades a les circulars, per tal que els socis estiguessin informats de les novetats. A més a més, es van subscriure a diverses revistes amb contingut polític, econòmic, artístic i científic com el Correo de la UNESCO i Serra d’Or.

Una de les activitats fetes voltant de la biblioteca de l’ACFB va ser la participació l’any 1973 en la Diada del Llibre, amb una parada de novel·les en català on l’escriptor Pere Elies i Busqueta signava exemplars de la seva darrera obra. La parada de l’ACFB fou molt ben acollida per part del públic, tenint una demanda de llibres alta. Consegüentment, els beneficis obtinguts de la venda de llibres van ser destinats a l’obtenció de nous llibres per a la biblioteca.

Vocalies i Gestió al Llarg dels Anys

Diverses persones han estat les encarregades de la Biblioteca al llarg dels anys, com a vocals de biblioteca dintre la Junta Directiva. Entre altres destaquen Josep Salas, Josep Oliveras, Agustí Reverter, Jaume Navarro i Nolla, Albert González o Joan Mullerat.

 

La Discoteca: Conservant el So de la Cobla

L’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona també va crear una discoteca amb la finalitat de recopilar i salvaguardar discs fonogràfics, cassets i discos compactes de sardanes i música per a cobla. Aquest fons musical del qual disposava la discoteca es va formar, principalment, gràcies a la donació de les gravacions de música d’estudi per part dels autors, és a dir, els compositors de sardanes, i de les companyies discogràfiques que produïen la gravació. Van donar discos, entre altres, la discogràfica EDIGSA, la Fàbrica de Discos i Columbia. A més, també es feien adquisicions per part de la secció i entraven nous discos per donacions dels socis.

Els vinils, cassets i CD’s de sardanes i música per a cobla de la discoteca es feien servir en els cursets de sardanes, els assajos de l’Esbart i en algun altre acte en el qual fos necessari, com per exemple una conferència sobre algun compositor de sardanes.

La discoteca de l’ACFB també disposava de cintes magnetofòniques que contenien les gravacions dels concerts de sardanes i música per cobla organitzats per Amics dels Concerts. Les cintes magnetofòniques dels concerts eren per a ús intern de l’Agrupació, és a dir, no es deixaven en préstec. Les cintes magnetofòniques van ser molt utilitzades pels guionistes de ràdio de l’ACFB, per a poder retransmetre les sardanes programades als guions.

Diverses persones han estat les encarregades de la Discoteca al llarg dels anys, com a vocals de discoteca dintre la Junta Directiva. Entre altres Salvador Martínez, Gabriel Comella i Joan Man.

 

Més Informació i Contacte

Si voleu saber més sobre l’ACFB i les activitats que fem, us convidem a: