Mirant al cel, és una sardana del compositor Tomàs Gil Membrado. I això és el que fèiem el grup de turistes de l’Agrupació el dissabte mentre esperàvem l’autocar per fer la nostra sortida. Eren les 8 del matí del dissabte dia 9 i el cel estava tant ple d’aigua que va decidir obrir les aixetes, semblava com si Sant Pere n’hagués deixat alguna d’oberta, però ja dins l’autocar aixoplugats i calentons, vàrem començar a fer camí cap a Diagonal per recollir una turista que ens esperava. I tot fent camí anem cap a Vallirana per esmorzar al restaurant Selva Negra, sort que estàvem aixoplugats perquè mentre estàvem esmorzant es varen obrir les aixetes del tot, i semblava el diluvi.
I ja amb la panxa plena i satisfets, férem camí cap a Valls per visitar el Museu dels Castellers de Catalunya. I no mirar, però si enfilar-se cap al cel és el que fan els Castellers de tot arreu, i això anàvem a veure nosaltres. Però no penseu que volíem fer d’enxaneta o acotxadores, no som tan valents, sinó que anàvem a admirar la destresa de les Torres humanes. Allí ens esperava una guia molt entesa en la matèria de Castells, que ens va donar tota mena d’explicacions. Àudios, vídeos, etc. Fou tot un desplegament de Mitjans que ens va deixar a tots molt impressionats, aix és el Museu dels Castellers de Catalunya.
En sortir del museu, continuava plovent mentre ens dirigíem a l’autocar per anar a dinar, per això ens vàrem dirigir cap a la població de l’Arboç famós pel seu museu de puntaires, i la famosa torre de la “Giralda” les dues coses ja visitades en una altra ocasió. Allí teníem taula per dinar al rest. “Can Peraire”, que també ja el coneixíem d’altres vegades. Ja ben entaulats vàrem deixar que la pluja anés caient, mentre fèiem un bon dinar i una llarga sobre taula.
Quant vàrem sortir la pluja ja havia amainat una mica, tot i que ens va acompanyar tot el dia i això és tot.
