29 de març del 2025
El passat dissabte 29 de març, en petit comitè, els del Grup de Muntanya ens vam disposar a recuperar el Pessebre. Esmorzats, ens vam aplegar a les portes de la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya abans de l’horari d’obertura. Un cop admirades les muralles romanes i medievals, vam prendre el camí del Castell d’Olèrdola a Daltmar, una urbanització il·legal dels anys 70 esdevinguda nucli forçat i mig partit dels municipis d’Olèrdola i de Canyelles. Malgrat els pronòstics, el dia era perfecte per a la pràctica del senderisme. Això ens va permetre admirar mitja Catalunya: al nord, la muntanya d’Olèrdola, els massissos de Montserrat i del Montseny, el Tagamanent i, encara, els Pirineus nevats; a ponent, la plana penedesenca, endevinada entre aspres cingleres; al sud, el mateix Puig de l’Àliga; i a llevant, el mar, Vilanova i la Geltrú i els perfils del Garraf. La pista era planera, i als marges les farigoles i les estepes borreres oferien flors i fragàncies als insectes, agraïdes -com tots nosaltres- per les pluges recents.
Creuada Daltmar, vam seguir la pista encarats al Puig de l’Àliga, vorejant la Penya de l’Escofet. Tot seguit, mentre els uns continuàvem per la pista, els altres van trencar per la GR. Reunits al cim, preses les fotografies per al record, vam recollir la llibreta, plena d’anotacions, i vam desmuntar el Pessebre. Durant l’alegre retorn desfent camí, les previsions, però, van acabar acomplint-se. El vent començava a escometre. Tornats al Parc d’Olèrdola vam fer una curta visita al Pla dels Albats, una necròpolis ubicada en un turonet davant de la muralla. Els albats eren els nadons i nens morts abans de rebre els sagraments. Les seves sepultures antropomorfes altomedievals excavades a la roca són conegudes a tot el món, amb el nom de tombes olerdolanes. Abans de tornar només ens quedava el dinar: el vam fer a la Taverneta de ca l’Íngrid, un petit local de Canyelles, amb una relació qualitat-preu remarcable.
Centenars d’excursionistes han passat enguany pel nostre Pessebre i hi han volgut deixar un pensament. El darrer, escrit el dia abans de la recollida, resultava descoratjador: havia pujat al cim per fumar un porro amb bones vistes, i afegia que ens furtava el bolígraf de la llibreta. Però desarrelats a banda, vam aplegar un munt de bons desitjos per les festes i per aquest 2025, proveïts per famílies, grups, amics, parelletes, infants i mascotes: bé sigui un dibuix de minyó, o bé aspiracions per complir el repte de fer cent cims tot al llarg de l’any, o a donar un gir personal a algunes vides, o una presa de possessió de la terra en nom de la corona catalanoaragonesa, o encara vaticinis favorables al Reial Betis… Tot ben acolorit i heterogeni. Impressiona, per acabar, la quantitat d’excursionistes estrangers que han volgut saludar-nos: alemanys, americans, belgues, britànics, francesos, suïssos… La iniciativa continua valent la pena. Com el primer dia.
