25 de gener del 2025
Aquesta ruta circular, fàcili preciosa, arrenca a l’aparcament del restaurant El Molí de l’Escala, abordant la ruta SL 3 de les Corts a Empúries. El nom de les Corts prové de les cohorts romanes, perquè per aquesta via les seves cavalcadures anaven i venien des d’Empúries. Era un camí que travessava l’antic curs del Ter per un gual empedrat. Prop d’aquest camí, segles després va edificar-s’hi l’ermita de Sant Vicenç, avui enrunada. I molt més endavant, el molí d’en Dou, el del pàrquing,una gran casa, el seu rec, ponts, rescloses i una gran bassa del segle XVIII. El mateix molí va inspirar l’obra de teatre La infanticida de Caterina Albert. Lectura recomanada.
Seguint la pista, vam trobar a mà dreta els masos de can Feliu i Torreportes, amb les seves imponents torres fortificades. Van ser edificats a inicis del segle XVIII amagats de la línia costanera, quan les Medes eren seu de pirates i les torres servien de guaita. El de Torreportes es va bastir sobre una antiga construcció militar del segle X, que guardava l’estrada romana d’Empúries. Després, vam parar per esmorzar al voral, a tocar d’un assentament iber. Calia creuar la carretera per continuar.
Tot seguit vam topar amb les runes de l’església de Santa Magdalena, edificada sobreun mausoleu tardo-romà el segle V d.C. Aviat vam arribar al mas Estruc, seu de l’Emporarom, una empresa d’activitats a l’aire lliure amb un jardí d’aromes de cultiu ecològic inspirat en els horts romans. Vam seguir per un bosquet de pins cap a la muntanya de la Coma, vorejant el perímetre de la ciutat romana d’Empúries. Fent via cap al nord, de cop se’ns van obrir magnífiques vistes de la plana de l’Empordà, del mar i, a l’horitzó, el perfil del Cap Norfeu, a la punta meridional del Cap de Creus: bellesa.
Tot seguit vam sortir a la carretera i vam entrar al poble de Sant Martí d’Empúries, on vam fer un cafetó. Ens provocava vertigen imaginar-lo quan encara era un illot escarpat on els ibers van començar a fer tractes, de primer amb els fenicis i després amb els grecs. Aquí els futurs catalans van abandonar per fi la prehistòria i van passar a la història, en adoptar els alfabets orientals i començar a escriure. Allà s’hi van assentar els hel·lènics abans de pactar la fundació de l’Empúries que coneixem. També impressionava evocar-lo com seu bisbal i com a cap i casal del comtat d’Empúries.
A les restes de l’antic castell un rètol ens recordava endemés que en Víctor Mora s’hi va inspirar per crear el cèlebre còmic El capitán Trueno. Vam voltar la muralla medieval i vam enfilar cap al nord, per les dunes de primera línia de mar, compactades per la ruda, amb el Golf de Roses al davant. Flairant la salabror, vam recular fins al mirador de Sant Martí.
Vam abandonar i vam emprendre el passeig d’Empúries, creat el 1992 per acollir l’arribada de la flama olímpica. Amb la visió de l’Escala a l’horitzó, els ulls no sabien en què fixar-se: vam acabar marrant d’ací d’allà, ara admirant la pionera tasca -ja centenària- de reforestació de les dunes, ara badocant davant la façana litoral de l’antiga ciutat emporitana, ara somiejant amb els velers, ara recorrent l’espigó hel·lenístic… Cada platja més maca que l’anterior: les Muscleres, el Portitxol, amb el seu notable arc rocallós forjat per les ones…
Sortint del passeig vam trobar escultura El Lampadòfor, homenatge als portadors de la flama. Havíem fet uns 8 km, d’aquells que ni te n’adones. Vam dinar a l’Escala, a l’Hotel Voramar, a primera línia. Bon espai, bona relació qualitat-preu, servei lent. El passeig estava engalanat amb l’escultura La Cobla i amb el Monument a la 50a ciutat pubilla de la sardana.
