Les publicacions de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
L’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona ha generat al llarg dels anys una sèrie de publicacions dirigides als seus socis, que han servit per anunciar els esdeveniments organitzats i anuncis importants, repassar les activitats fetes per les seccions i en general establir una comunicació entre la junta directiva i els associats. En algunes èpoques aquestes publicacions han funcionat com circulars informatives pròpiament, mentre que en altres han arribat a generar continguts propis tals com articles d’opinió, reculls històrics, textos informatius sobre aspectes del sardanisme i la llengua catalana, etc.
La publicació periòdica més emblemàtica de l’Agrupació ha estat la revista “Ritme”, que a través de diverses etapes ha estat testimoni de les vivències i històries dels agrupacionistes al llarg dels anys. Situem el naixement de la publicació ja l’any 1927, quan per iniciativa del soci Artur Rimbau veu la llum la primera edició d’aquest butlletí. Aquesta proposta inicial tindrà una curta durada, ja que entre la dictadura de Primo de Rivera i problemes de tipus econòmic, deixarà de publicar-se ben aviat. Anys després es va reprendre la seva publicació, sense que es pugui precisar quan es va reiniciar però amb constància de que l’últim número va aparèixer al novembre de 1930.
Amb la proclamació de la República, l’Agrupació visqué uns anys de molts canvis: trasllat de locals, renovacions de junta directiva, debats d’enfoc del sardanisme… fins que al 1933 una nova junta amb Ramón Barqué al capdavant es va fer càrrec de la direcció de l’entitat. Aquesta junta, que volgué complementar la vida sardanista amb altres activitats culturals i artístiques, impulsà novament un butlletí que conservaria el nom de “Ritme”. L’agost de 1937 s’inicia aquesta nova etapa del “Ritme”, que es publicarà 19 mesos consecutius, i rep el número 1 en aquest primer exemplar. L’editorial la qualifica com la segona època de la publicació (a pesar de la interrupció en l’aparició de la revista durant la primera època, degut al desconeixement d’aquest fet o perquè igualment consideraven aquests dos intents inicials de publicació com un mateix període). En aquesta època es conserva encara el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona (actual Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona), que es definia com Entitat Cultural Obrera.
Durant la guerra, “Ritme” va servir d’enllaç i comunicació entre les persones del front i la rereguarda, gràcies a la tasca de distribució d’Eduard Llansana i Encarnació Fuentes. Dintre el seu format mensual, recull Vicenç Arpa que “els socis combatents el rebien amb goig indescriptible, em consta, perquè en les seves pàgines hi trobaven caliu de llar i pàtria, col·laboracions literàries de companys i les pròpies, car eren molts els qui aprofitaven el repòs del fusell per fer escriure la ploma per a RITME i així tots sabíem de l’un i de l’altre i, per desgràcia, també ens assabentàvem de les vides amigues que anava segant aquella guerra”.
A partir del gener de 1939 “Ritme” no es va publicar més, ja que es va interrompre també l’activitat agrupacionista a causa de la dictadura franquista. No és fins al 1951, quan l’Agrupació ja tornava a tenir un important nombre de socis, que es plantejà la reaparició del butlletí. Per les circumstàncies polítiques, per què el butlletí tingués nom s’havia de nomenar un director que fos afí al règim, fet que va determinar també que es pasés a anomenar-se en castellà “circular informativa”. Apareixia així el primer exemplar el març de 1951, amb el títol de “Reflejos”, i recomençant la publicació amb el número 1. Aquest “Reflejos” seria redactat al principi íntegrament en castellà, tot i que la presència del català guanyaria importància amb el pas del temps. Ja al número 15 apareix el primer article en català, i a partir de l’any 60 quasi tots els continguts escrits al butlletí són en aquesta llengua. L’editorial, però, va ser escrita en castellà fins al número 157, coincidint amb un canvi a la junta directiva. És Eduard Badia el primer president que escriu l’editorial en català, anomenada “El Racó del President” en aquesta primera mostra, i “Ressó” a partir del següent número. En aquesta etapa del butlletí la publicació és en format A5 (excepte en un curt període que comprèn del número 13 al 25, on es realitza en un format més reduït) i té una periodicitat mensual. A partir dels inicis amb cròniques de seccions i propers esdeveniments es van afegint altres continguts com aniversaris, enquestes i entrevistes, i les cròniques i articles d’opinió es tornen més elaborats.
L’últim “Ressó” fou el número 261, coincidint amb el canvi de junta de l’entitat. Així, la nova junta amb Jordi Font i Ortí al capdavant va impulsar un nou canvi en el format del butlletí, amb presència de grafisme, publicitat i altres continguts que no apareixen habitualment – curiositats, mots encreuats, gastronomia… També el format es transforma: passa a A4 i incorpora, amb el temps, el color. El nou responsable del butlletí, Ernest Maymó i Puig, va fer una crida a la col·laboració dels socis per fer la part gràfica, crítiques musicals i literàries, etc. En aquest moment s’obrí el debat sobre el nom que hauria de tenir la publicació, resolent decidir-ho amb un concurs. Aquest exemplar de l’octubre-novembre de 1979 es numerà amb el 0, però els dos següents continuaren amb els números 263 i 264, encara sense nom. Finalment, l’exemplar número 265 és el que retorna al nom “Rtime”, decidit per acord en assemblea, inaugurant així la quarta època de la publicació.
La quarta època durarà fins el número 290, publicat el tercer trimestre de 1998, coincidint amb l’inici del 75à aniversari. Després d’un període de pausa, la cinquena i última època es reprèn amb el número 292 inicis de l’any 2000, ara amb una periodicitat de tres o quatre publicacions a l’any. L’últim exemplar és el número 304.
