Centenari ACFB
L’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (ACFB) es va fundar l’any 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, esdevenint actualment una de les entitats culturals més veteranes en l’àmbit barceloní. L’entitat, al llarg de la seva trajectòria, ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1997), així com amb altres distincions de l’àmbit sardanista i cultural de Catalunya i reconeguda per la seva activitat cultural per la UNESCO.
Durant aquests cent anys l’Agrupació ha passat per canvis de local social, creació i dissolució de seccions, diverses juntes directives i presidències, etc. Avui en dia, la definim com una entitat sardanista i agrupacionista. Sardanista perquè, com en els seus inicis, té especial interès en la promoció i difusió d’aquesta dansa tradicional, i n’organitza les ballades realitzades a la plaça de la catedral. I agrupacionista perquè és un punt de trobada pels seus socis i vehicula un seguit d’interessos culturals i socials amb seccions com el grup de teatre, el grup de muntanya, el grup de turisme o amics dels concerts. Al llarg de la seva història també hi hagut altres seccions com l’esportiva, l’esbart, els cursets d’ensenyaments de sardanes o el Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya, entre altres.
1922-1947
El 26 d’octubre de 1922, com a fruit d’unes reunions celebrades en el Bar “La Cava Universal” i per tal de dur a terme ballades més populars, contrastant amb els programes que presentava el Foment de la Sardana de Barcelona (entitat creada l’any 1921), es va constituir l’Agrupació Sardanista de Barcelona.
Abans de la guerra l’activitat sardanista gaudia d’un gran dinamisme, les audicions estivals tenien un ritme gairebé diari. Des del 1928, a banda de la sardana es va promoure activitats socials com un grup amateur de teatre i un grup feminal; cap al 1930 un grup infantil amb massa coral.
Quan va esclatar la guerra civil resultà molt difícil seguir amb les activitats ja que molts socis van anar al front. La postguerra suposà igualment una cessió de les activitats, amb una lenta lluita per recuperar la normalitat de l’associacionisme. L’Agrupació es va poder tornar a reorganitzar l’any 47 com a secció sardanista del club dinàmic, amb la mateixa junta directiva que va presidir la última asamblea celebrada, abans de l’any 39.
1948-1972
L’any 1950 esdevé el canvi de nom a Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, aprofitant el nom que va cedir una altra entitat. En aquest moment es reprenen poc a poc les activitats, i inicia la publicació d’una circular periòdica de nom Reflejos.
Són anys de gran activitat associacionista, amb moviment de joventut sardanista i reafirmament de les altres activitats que tenien lloc a l’Agrupació (Esbart, Grup de Muntanya, Grup de Teatre, etc.).
Altres iniciatives interessants foren el Curset de Sardanes per a estrangers, entre els anys 50 i 60, o els Cursets de Català del professor Pere Elies i Busqueta iniciats oficialment l’any 53. Aquests es venien celebrant d’un temps ençà de manera camuflada, i es complementaven amb un apartat anomenat “La nostra parla” publicat a la circular de l’Agrupació.
Un altre acte a destacar durant aquests anys és la participació de l’Agrupació en el festival d’inauguració del camp Nou l’any 1957. L’Agrupació va coordinar la actuació dels Esbarts i Colles Sardanistes, que van interpretar un Ball de Garlandes i una Sardana de Germanor.
1973-1997
Després de celebrar el 50è aniversari de l’entitat, inicia una etapa on es fa palès el relleu generacional dintre l’entitat, així com els canvis socials que porta l’inici de la normalitat democràtica. Així, no només es creen noves entitats sinó també es comença a fer xarxa entre l’associacionisme cultural, amb iniciatives com la coordinadora d’entitats sardanistes. L’Agrupació també s’adhereix a actes de país com l’homenatge nacional de Catalunya a la Sardana, el Congrés Internacional de la Llengua Catalana o el Mil·lenari de Catalunya, entre altres. La relació de les institucions polítiques i administratives, per altra banda, es comença a perfilar amb suport i ajudes en les activitats i actes que les entitats organitzen, inaugurant un model que perdura fins avui dia.
Continuen les activitats habituals amb les Ballades, Curs de Català, Amics dels Concerts, l’Esbart Barcelona, el Grup de Muntanya, la Secció de Teatre, la Secció de Turisme i Esports. Destaca en aquests anys el Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya, que donen un gran impuls a la presència de la sardana i la cobla a la premsa i ràdio. S’organitzen activitats com ballades de dues cobles, beques per estudiants d’instruments de cobla, edició d’àlbums sardanistes…
1998-2022
En els últims 25 anys l’Agrupació ha continuat sent una de les entitats de referència del sardanisme a Barcelona, i ha tirat endavant iniciatives com les ballades de sardanes a la plaça de la Catedral. Altres actes destacats són el Memorial Joaquim Serra, sorgit l’any 2000 a partir dels Premis Joaquim Serra, que ha encarregat obres per a cobla a compositors aliens al repertori d’aquesta formació.
Un esdeveniment important ha estat la inauguració de la Casa de la Sardana l’any 2017, actual seu de l’Agrupació. L’Ajuntament de Barcelona, la Confederació Sardanista de Catalunya i l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona tiren endavant aquesta proposta d’àmbit nacional que vol aplegar les entitats culturals i sardanistes de la ciutat. Forma part de la xarxa de Cases de la Festa de l’Ajuntament de Barcelona.
