Extret del Llibret Esbart Barcelona. Festes del 30è aniversari escrit per Antoni Pons i Casas.
Al estiu del 1955 la Junta Directiva de l’ACFB, crea un Esbart Dansaire. El primer director que va tenir l’Esbart Dansaire de l’ACFB fou Antoni Pujol Charles, el qual va conduir a l’Esbart en poc temps a ocupar un lloc destacable entre els esbarts de Catalunya. Va dirigir l’Esbart durant 9 anys.
L’Antoni Pujol i Charles era un director coreogràfic que havia dirigit l’Esbart Sant Francesc, dels Caputxins de Sarrià i l’institut de la Dansa Pep Ventura. Un dia el Pere Puig, president de l’ACFB li proposa fer-se càrrec de la direcció d’un esbart dins de l’ACFB, en Pujol no dubta gens en acceptar la proposta i es compromet a aportar alguns dansaires provinents de l’últim esbart que havia dirigit.
El dia 31 d’agost de 1955 es realitza el primer assaig de l’Esbart a la sala Pep Ventura de l’estatge de l’ACFB, situat al carrer de Sant Honorat, amb dotze components del cos de dansa arribant a finals d’any a 30. Al novembre la sala és insuficient per a albergar a tots els dansaires i els assaigs passen a dur a terme al Saló Ambar, del carrer de Sant Domènec del Call.
El dia 19 de febrer es fa la primera actuació, quatre parelles actuen dintre de la representació de l’obra teatral Cançó d’amor i de guerra portada a cap pel Quadre Escènic de l’ACFB. Actuació que va complaure els socis i al públic.
Després d’aquesta primera actuació es pensa a fer una veritable presentació de l’Esbart, amb un repertori que aplegui unes quantes danses representatives. Tots els asiagos s’encaminen a aquesta finalitat. Mentrestant es va consolidant el cos de dansa, es confecciona vestuari, s’inicia un arxiu de partitures, queda estructurada la Comissió Rectora, composta per en Fautí Balaguer, Antoni Pey, Leandre Deulofeu, Antoni Pons, Antoni Pujol i Enric Méndez.
El 20 de maig del 1956 es fa la presentació oficial de l’Esbart dintre de l’acte de clausura del Quadre Escènic. L’acte se celebra al desaparegut Teatre Escola on es representa l’obra La Mariona té un secret i l’Esbart interpreta, com a final de festa, el ball Punta i taló del Pallars, el ball del Rogle d’Areny de Lladó, les Danses de Vilanova, el ball de Cintes de les Preses i el ball del Vano i del Ram de Sant Cugat del Vallès, amb l’acompanyament de Méndez al piano i en Pey encarregat de la regidoria.
22 de novembre, dins els actes de les festes d’aniversari de l’ACFB, l’Esbart participa organitzant una conferència que pronuncia el folklorista Joan Lluís, al Saló Ambar amb nombrosa assistència, l’Esbart realitza una representació de danses que il·lustren ta dissertació.
A finals d’any s’instaura la visita anual a la tomba d’Aureli Campmany, eminent folklorista i soci d’honor que fou de ta la nostra entitat. A l’acte sempre es convoca una nombrosa representació de tots els esbarts de Barcelona. En aquesta primera ocasió el mestre Antoni Pujol pronuncia un sentit parlament.
El 24 de març de 1957 se celebra l’assemblea general de l’ACFB amb el nomenament de nous càrrecs a la Comissió Rectora. Antoni Pons és designat delegat de l’Esbart i s’aprova la creació de la secció infantil que ben aviat aplega uns quaranta nens i nenes i per amb Antoni Pons com a director, secció que va fer la seva presentació el dia 8 de desembre.
El 12 de maig de 1957 l’ACFB celebra el seu anual aplec de germanor a Banyoles i l’Esbart participa amb una actuació amb l’acompanyament de la cobla la Principal de Banyoles, sent a primera vegada que es balla amb cobla. En aquest recital s’estrena el Ball de Faixes de Maida.
El 15 de juny de 1957 actuació al Palau de la Música Catalana amb motiu del festival del grup de muntanya. S’interpreta el Ball Pla de Sant Salvador de Toló, el Ball de Cintes de les Preses i el Ball del Pi de Centelles amb acompanyament de la cobla Popular.
El 20 de setembre actuació al Saló de Cent de l’Ajuntament en homenatge al Group Folklorique Matisconia de Macon (de frança), amb acompanyament de la cobla Badalona dirigida pel mestre Josep Gravalosa.
El 24 de setembre s’inaugura l’estadi del F.C Barcelona i amb aquest motiu s’hi celebra un magne festival folklòric organitzat per l’ACFB, en el qual participa l’Esbart.
El 13 d’octubre va participa en el festival de dansa catalana organitzat per l’Obra de Ballet Popular al Palau Municipal d’Esports de Barcelona amb l’acompanyament de la cobla Barcelona dirigida pel Gravalosa, sent la setzena actuació de l’Esbart. Acabat l’any 1957 i l’Esbart ja ha dut a terme 18 actuacions.
Cal destacar en aquest any la incorporació del Josep Gravalosa i Geronés en la direcció musical de l’Esbart i a l’Angel Santamaria com a mestre musical dels asiagos.
També es participa en les postulacions de les audicions de sardanes de la placa de Sant Jaume a fi d’obtenir beneficis.
El 26 de gener de 1985 la Secció Infantil actua per segona vegada a La Casa del Metge. El 9 d’abril se celebra reunió general de l’Esbart en la qual es pren l’acord de nomenar a Joan Lluís, assessor folklòric.
El 3 de maig es participa en el festival d’esbarts del Palau Municipal d’Esports.
El 13 d’agost l’Esbart executa una lluïda actuació al Centre Catòlic de Vila-seca de Solcina (Tarragonès) amb motiu de la festa major d’aquesta localitat.
Com a cloenda de l’any i dins de les festes d’aniversari de l’ACFB, s’organitza una conferència a càrrec d’en Manuel Cubeles i l’Esbart il·lustra amb un selecte recital de danses.
Durant l’any 1958 es varen fer un total de 19 actuacions. A part de les nomenades cal remarcar les festes al Tibidabo, a l’envelat del Camp d’en Grassot, al carrer de Vallirana i les col·laboracions amb el Quadre Escènic en les representacions.
L’any 1959 es pot dir que és l’any en què l’Esbart arriba a una total plenitud; l’any en què s’assoleix la majoria d’edat tant per la capacitat organitzativa com pel prestigi i personalitat que se li reconeix en l’àmbit folklòric de Catalunya. Motiu que el porta a pensar que ha de tenir una ensenya que el distingeixi i un nom idoni que li doni identitat. Es confecciona un bander i se sol·licita a l’assemblea general de l’ACFB que autoritzi a adoptar el nom d’Esbart Barcelona. El dia 26 d’abril l’assemblea dóna el beneplàcit a aquesta petició i l’Esbart organitza una sèrie d’actes per a celebrar la benedicció del banderí. Aquesta benedicció se celebra el 31 de maig, a la capella del Palau dels Templers, fou el pare Andreu de Palma de Mallorca, caputxí essent apadrinat per Ramon Barqué i Anna Asens de Puig. El banderí fou brodat i dissenyat per Josep Gibert. Acabada la benedicció, a la qual participaren representacions de tots els esbarts de Barcelona, se celebra una actuació conjunta de danses a la placa de Sant Jaume, l’Esbart Barcelona va ballar el Ball de Gitanes del Vallès; després s’imposaren llacades de record als banderins dels esbarts assistents i s’acaba amb una audició de sardanes i un vi d’honor.
El dia 30 de maig dintre d’aquestes festes, l’Esbart dóna un selecte i ben preparat recital de danses al teatre de la CPVE, amb la col·laboració del tenor Manuel Bardagi, la pianista Maria Canela i la cobla la Principal de Gràcia.
Les activitats durant tot l’any: es fan recitals a Platja d’Aro, Esparraguera, Sant Feliu de Codines, Montserrat i a molts altres llocs, amb un total de 21 actuacions i un variat repertori de danses. També s’organitza una excursió a Berga per assistir a la Patum, la tradicional visita a la tomba d’Aureli Campmany i l’any amb una nova iniciativa, la creació de la Secció Jovenívola, dirigida pel mes Pujol la qual ben aviat assolí notables èxits i dóna bons dansaires al cos de dansaires titulars.
El 1r diumenge de maig de 1960 se celebra el cinquè aniversari de l’Esbart amb un festival de dansa celebrat al teatre de La Caixa de Pensions amb l’acompanyament de la cobla la Principal de Gràcia. En aquest festival és presentada la Secció Jovenívola creada a finals de l’any passat.
Durant l’any 1960 es va participar en 26 actuacions, actuant 13 vegades la Secció infantil, 9 la Secció Jovenívola i 19 el cos de dansa titular. El nombre de dansaires, en acabar l’any, és de 19 noies i 13 nois en el cos de dansa titular, 6 parelles a la Secció Jovenívola i 22 nenes i 9 nens en la Infantil, en total 76 components del cos de dansa.
El poeta Pere Elies li dedica un inspirat poema titulat al banderí de l’Esbart i el mestre Francesc Juanola el transforma en una airosa sardana. La direcció musical de l’Esbart continua amb el mestre Josep Gravalosa al cap, essent encomanada la direcció musical dels assaigs a la professora Montserrat Santandreu i a Francesc Ubach.
Tot aquest desplegament d‘actuacions i activitats obliga també a un increment del repertori de danses, trenta balls en la secció de grans, quatre en els juvenils i deu en els infantils i la necessitat de confeccionar un vestuari mes adient, cosa que mica en mica es realitza, arribant a disposar d ‘una variada i rica col·lecció de vestits adequats per a cada dansa.
L’Esbart disposava d’un nucli de 81 col·laboradors que el recolzaven tant econòmicament i amb la seva ajuda personal en les tasques que calia.
L‘assemblea general de l’ACFB celebrada el 1r de maig de 1960 cessa Antoni Pons coma a delegat de l’Esbart, sent substituït per Josep Tort i Solé que exercí el càrrec fins el novembre del mateix any, fou nomenat Enric Sans i Comas, que l’exercís fins el 1961. Aquests dos delegats, persones ben vinculades a l’ACFB i al ambient sardanista, nos saberen compenetrar-se amb el jovent dansaire de l’ Esbart i això origina un seguit de tensions entre la junta directiva de l’ACFB i la comissió rectora de l’Esbart, tensions lligades a la crisi promoguda per un bon grup de socis i que desemboca a la no presentació a reelecció del president Puig i al nomenament de Josep M. Morera com a nou president (assemblea del 10 de maig de 1961) qui resolgué moltes diferències i nomena delegat a Josep Oliveras i Figuerola.
6 de gener de 1961, es col·labora amb el Quadre Escènic en la representació de l’obra Els pastorets de Betlem en la qual la Seccidó Jovenívola estrena un fantasiós ball de dimonis, amb coreografia d’Antoni Pons i musica original del mestre Gravalosa escrita expressament per a aquesta representació.
16 de juliol, actuació, per tercer any consecutiu, a la festa major de Platja d’Aro.
L’any 1961 van fer un total de 15 actuacions i una conferència a càrrec de Ramon Barqué, amb tema Caire social dels esbarts, seguida d’un col·loqui en el qual participaren els directors d’esbarts Comas, Cubeles, Comes i Palouzié, actuant com a moderador Moreno Palli.
Acaba l’any 1961 amb un nou recital al Palau de la Música Catalana dins el festival d’aniversari de l’ACFB. En aquesta ocasió hi intervenen les tres seccions de l’Esbart acompanyades per la cobla la Principal de Gràcia dirigida per la professora Montserrat Santandreu. En acabar l’any el nombre total de dansaires era de 76 i el repertori constava de 32 danses en el cos de dansa titular, 10 danses en la Secció Jovenívola i 12 en la Infantil.
L’any 1962 s’inicia amb una assemblea general de sota la presidència de Josep Oliveras, en la qual ja es tracta la necessitat d’imposar disciplina entre els dansaires que insistentment no solament provoquen conflictes sinó que també inciten els altres a no complir les normes del director en els assaigs. Això va minvant la moral de tots i arribarà a provocar una greu crisi.
31 de gener, l‘esquadra alemanya esta ancorada al port de Barcelona i la ciutat dona una recital i un sopar a l’Hotel Ritz, l’ Esbart és invitat a donar-hi un recital de dansa.
L’Esbart Català de Dansaires organitza el dia 27 de maig al Poble Espanyol i l’Esbart Barcelona es invitat a participar interpretant el Ball de Faixes de Maida, acompanyant pels Grallaires de Sitges. Cal fer constar que aquest espectacular ball, dansat per homes sols, és un dels balls que solament és interpretat pel nostre Esbart amb un èxit total a tot arreu.
Durant l’any 1962 s‘ han realitzat 11 actuacions. Es un any en el qual la indisciplina d’alguns dansaires provoca expulsions, per la qual cosa minva el nombre de components del cos de dansa i queden afectades les normals activitats. Amb tot això s’assoleix l’actuació número 100 a Montserrat, per a la festa major de Sant Gervasi, al Palau Municipal d‘ Esports.
Els assaigs es realitzen, des de primers d’ any, a la sala d’actes de la Unió Gracienca d’Escacs, del carrer de Sèneca.
El 31 de maig és estrenada la sardana dedicada a l’Esbart titulada el Banderí de l’Esbart del mestre Francesc Juanola amb lletra del poeta Pere Elies.
Es fa un sopar d’homenatge a Josep Gravalosa en complir els vuitanta anys d’edat i també en agraïment per la seva valuosa tasca com a director musical.
L’any 1963 continuen els conflictes sorgits l’any 1962 en el cos de dansa, el reduït nombre de dansaires del què consta el cos de dansa fa que sigui difícil de trobat l’arrencada que solucioni la crisi. Però gracies a la tenacitat del director Antoni Pujol, s’assoleix un elevat nombre d‘actuacions, 27.
La primera d‘aquestes actuacions es va realitzar en ocasió del 5é Ralli de Cotxes Barcelona Sitges, es actuar a la placa de Sant Jaume amb l‘acompanyament de la cobla la Popular.
El 30 de maig es dedica un emotiu homenatge al director Antoni Pujol per la seva meritòria tasca al front de l’ Esbart. L’acte es realitza al Saló Lesseps, consisteix en un sopar seguit de l’actuació de les tres seccions de l’ Esbart. El president de l’ACFB, Josep M. Morera li fa ofrena d’una safata gravada amb una afectuosa dedicatòria i els dansaires li fan diferents presents.
Durant els mesos de juny i juliol l’Esbart col·labora amb la companyia lírica de Francisco Kraus en la temporada de sarsuela realitzada als teatres Barcelona i Calderón. En total es participa en tres representacions de Marina al teatre de Barcelona, nou representacions de la mateixa obra al teatre Calderón i cinc representacions de Juan Blas també al Calderón. I a la funció en homenatge a Francisco Kraus interpretant un programa de danses catalanes.
La col·laboració amb Francisco Kraus representa, a part del natural prestigi adquirit, la solució a les angunies econòmiques de l’Esbart i també la revifalla del cos de dansa, el qual és homenatjat el dia 21 de setembre amb un sopar ple d‘alegria i optimisme. Passant a teninr un cos de dansa ben estabilitzat, responsable i amb una seguretat interpretativa ben afermada. Malgrat això, és de doldre la desaparició de la Secció Jovenívola a causa de que tots els seus components passen a integrar-se al cos de dansa titular i aquesta secció queda sense dansaires.
S‘ acaba l‘any amb una actuació dins el concert de Nadal organitzat per Amics dels Concerts, en la qual es balla amb l’acompanyament de la cobla de Barcelona dirigida pel mestre Gravalosa.
Joan Grau i Parent es nombrat com a delegat de Esbart per part de la junta de l’ACFB.
L’any 1964 és l’any més crític de tota la vida de l’Esbart, a causa de les dificultats originades pel reduït nombre de dansaires que fa que les actuacions s’hagin de restringir i aquesta minvada d’activitats neguiteja els components del cos de dansa i obliga el director a disposar de dansaires no prou preparats i fins i tot d’algun que repetidament s’ha indisciplinat. Amb tot això, l’any 1964 es fan 8 actuacions, algunes de ben lluïdes com la realitzada el 28 de febrer a la Societat Coral de Paloma d’Esplugues és de Llobregat amb la participació de la cobla Barcelona u les tres seccions de l’Esbart.
EL 15 d’abril s’intervé en l’estrena de La cançó de l’Empordà al Prat de Llobregat i el dia 16 del mateix mes es fa la repetició a I’ Hospitalet de Llobregat. El dia 28 de juny la Secció Infantil actua en 14é Campament General de Catalunya celebrat a Sant Joan de les Abadesses. Els dies 14 de juny i 18 de juliol es fan dues actuacions al con vent dels Pares Camils, amb la cobla la Principal de Llobregat. També es participa en el festival infantil de les festes d’aniversari de l’ACFB.
La crisi va augmentant fins a arribar a provocar un sèries enfrontament entre la junta directiva de l’ACFB i el director Antoni Pujol, el que el porta a presentar la seva dimissió el mes de setembre, seguida de la del delegat Joan Grau i de tota la comissió rectora de l’Esbart. Aquest trencament origina també que gairebé tots els dansaires del cos de dansa titular es donen de baixa, quedant-se solament uns quants que el mantenen en vida, però perdent tota possibilitat d’actuar i sense director. (Quin conflicte va averi entre la Comissió Rectora i la Junta Directiva?)
Queda amb la dimissió d’Antoni Pujol tancada una etapa de l’Esbart. Calia superar la crisi amb el nomenament d’un nou director que pogués retornar a l’Esbart la seva celeritat i prestigi, que el pogués retornar a la normalitat.
A l’assemblea de l’ACFB de l’any 1965 en Jaume Guasch cedeix la presidència a Eduard Badia, home reaccions no massa clares. Ell designa a Pau Cots nou delegat de l’Esbart el qual, li dóna un notable impuls.
En Lluís Turllas intenta refer el cos de dansa amb energia, però aquesta tasca demana molta dedicació i a en Trullas li és impossible consagrar-hi més temps i declina la direcció proposant a Josep Ruiz per aquesta tasca. La junta Directiva accepta aquest canvi i de mica en mica el cos de dansa es refà i s’assetgen nous balls, augmenta el nombre de dansaires i tot plegat fa que els ànims ressuscitin i l’entusiasme creixi. Després de 9 mesos sense haver fet cap actuació fa un recital el 8 de maig, a l’empresa Editorial Bruguera, amb l’Acompanyament de la cobla Barcelona dirigida pel mestre Gravalosa. El cos de dansa de grans interpreta el Contrapàs de Sant Genis de Palafolls, la Contradansa d’Alentorn, la Mufleira de Galicia el Galop de panderetes de Castelló de la Plana. Els infantils, dirigits per Antoni Pons, ballen a Bolangera del Penedés, l’Espunyolet del Bergada i ta Tirotitaina del Pallars. Obtenint un gran èxit, el qual significa el renaixement de l’Esbart.
Com el mestre Ruiz vol anar endavant amb molta seguretat solament accepta fer dues actuacions més: la del dia 9 de maig al Fòrum Vergés i la del 29 de maig intervenint en l’òpera Marina interpretada per la Companyia Ricard Mayral a la Casa de Menorca. Al president de l’ACFB, senyor Badia, no el complau la tasca del nou director i sense contemplacions el descendeix, malgrat les protestes dels dansaires i els raonaments de la comissió rectora. Tots plegats proposen com a nou director a Antoni Pons que fins aleshores dirigia la Secció Infantil. En fer-se càrrec de la direcció, el mes de juliol, deixa la Secció Infantil en mans de Joan Seijas, i intenta continuar la tasca d’en Ruiz aprofitant l’impuls que ell va donar al cos de dansa i la confiança que li dipositen tots els dansaires.
L’any 1965, és un any de recuperació, ja que, a més d’haver-se refet el cos de dansa, es participa alternativament en els espais radiofònics que l’ACFB emet per les emissores Ràdio Miramar i Ràdio Barcelona, es canvia l’assagis de local, es deixa el de la Unió Gracienca d’Escacs i es passa al de la Casa de Menorca, se celebra una reunió general de dansaires i col·laboradors, s’organitza una conferència col·loqui sobre temes folklòrics el dia 23 de desembre dins les festes d’aniversari i es participa amb èxit al 7é Festival de dansa catalana al Palau Municipal d’Esports.
És l’any del 10é aniversari de l’Esbart, fet que no es festeja.
L’Esbart ha celebrat 142 actuacions.
Els anys 1966 i 1967 són anys en els quals es torna a la normalitat i es viu una progressió per haver assolit un cos de dansa nombrós, disciplinat, animat i ben preparat a causa de la nova fornada de dansaires, sumant als dansaires veterans constants i entusiastes.
Ha calgut treballar forca. No escatimar hores d’assaig, estimular els dansaires amb noves danses i amb actuacions atractives, dedicant des de la comissió rectora d’afanys per mantenir la il·lusió de tots els dansaires. D’aquesta manera s’arriben a fer 14 actuacions l’any 1966 i 21 l’any 1967, també s’inicien altres activitats al marge de la dansa, com són el festival de la Cançó de l’Esbart celebrat el 19 de maig de 1966 i les excursions a Nuria el 12 de gener de 1967, a Berga el 25 de juny en ocasió de la Patum Santa Fe del Montseny el 9 de juliol de 1967.
El 19 de juliol de 1966 Xavier Capdevila és anomenat delegat de l’Esbart, càrrec fins aleshores ostentat per Pau Cots aquí i el 4 de maig de 1967 Enric Liarte substitueix Xavier Capdevila.
El 10 de desembre de 1967 s’inaugura el nou estatge de l’ACFB al carrer del Pi 6, on l’Esbart pot tenir una secretaria ben amplia per instal·lar-hi els armaris per a tot el vestuari i documents de secretaria, cosa que impulsa els dansaires a habilitar i a decorar aquest local que transformen en una acollidora saleta on l’Esbart té exposats els trofeus, el bander i fotografies, etc.
La primera de les actuacions d’aquesta època, on ja es va demostrar el nou impuls donat a l’Esbart, fou la celebrada el 1r. de maig de 1966 al Tibidabo, on debutaren un bon grup de nou dansaires. La cobla la Principal de Badalona acompanya les danses i va ser dirigida per la professora Montserrat Santandreu. Després es participa a l’aplec d’Esbarts a Montserrat el 5 de juny fent una actuació al Pla de l’Espinalt. L‘11 de juny es participa en l‘homenatge que els esbarts dedicaren a Joan Rigall a la placa del Rei, el 12 de juny s‘actua a Sant Cugat del Vallés, el 23 de juliol a Begues, el 25 del mateix mes al barri de les Roquetes i el 18 d’agost al Saló del Tinell. El 15 d’agost es participa al primer festival de la dansa de Ceret, conjuntament amb l’Esbart Català de dansaires, Ballets de Catalunya, els Dansaires del Roselló i l’ Esbart Verge Bruna; un magne festival i amb l’acompanyament de la cobla la Principal de Llobregat s‘ interpreten el Ball de galandes, la Trencadansa de Prats de Lilucanés, el Ball Pla de Llavaneres, el Ball de cercols de les Preses i et ball de Gitanes del Vallés en l’actuació de la tarda. A la nit es balla el Ball de majorales d’Ulidemoltins, la Balongera de Castellbé, el Ball Pla de Llavaneres, el Ball Pla de Sant Salvador de Told i et Ball de Gitanes, aquest últim ball és interpretat conjuntament per tots els esbarts, amb un total de quaranta parelles.
El 20 d’ octubre es fa una insòlita actuació al moll de Barcelona en ocasió de l’arribada del vaixell Victoria de Libéria, amb un nombrés grup de turistes anglesos. La benvinguda a Barcelona fou feta amb l’actuació de l’Esbart acompanyat per la cobla Barcelona sota les grues del port, amb un gran acolliment per part dels tursites.
S’acaba |’ any amb la participació al festival de dansa catalana al Palau dels Esports, el dia 23 d‘octubre i amb el recital del vermut de germanor del 12 de desembre.
Un cop acabada la temporada del 1966 l’Esbart donar un recital complet dedicat al seus amics i col·laboradors, al festival de primavera celebrat el 9 d’abril de 1967 al teatre de les Xaverianes, ple de gom a gom i amb un èxit total. A aquest recital segueixen un bon nombre d ‘actuacions d ‘entre les quals cal destacar; 29 de juny al carrer Decano Bahi amb la cobla la Principal de Llobregat; 9 d’agost al Saló del Tinell en ocasió del concert dedicat al curs per a estrangers de la Universitat de Barcelona; el 15 d’ agost, dues actuacions a Ceret dins el segon festival de dansa catalana, amb la cobla Principal de Beges, el 20 d‘agost a la festa major de Sant Marti de Sesgaioles amb la cobla ta Lira de Sant Celoni; el 27 d’agost a Olot on es déna un magnífic recital a la plaça de braus amb la cobla la Principal de Figueres; el 1r. d’octubre a l’Orfeó Catalònia d’ Esplugues de Llobregat amb la cobla la Principal de Llobregat i el 29 d’ octubre al Palau de la Musica Catalana també amb la cobla la Principal de Llobregat.
Cal destacar també la participació a les set representacions de l’òpera Marina al teatre Romea, els dies 19, 20, 21 i 22 d’ octubre fetes per la companyia de Marius Cabré. En aquesta obra lírica es va ballar el Ball de Nyacres de Roses amb acompanyament d’ orquestra i segons una instrumentació d’aquest ball feta pel mestre Josep Gravalosa.
Per motius de falta de temps vaig haver de deixar la direcció de l’Esbart, fent-se càrrec el Xavier Alcrudo, el qual va ampliar el repertori de danses i va obtenir bon èxit. Però, mentrestant no va ser nomenat un nou director se‘n feren càrrec els dansaires M. dels Àngels Guitart, Xavier Capdevila i Joan Seijas.
Extracte d’un text escrit per Albert Gonzalez Masip.
El successor del mestre Pons des del gener de 1968, en Xavier Alcrudo, va aportar una trajectòria, fruit del seu aprenentatge amb en Lluís Trullás. El repertori va anar canviant progressivament es van reduir el nombre d’actuacions a fi de disposar del temps suficient per a introduir els canvis oportuns i acopar els mestres i als dansaires. Aquell estiu es van dur a terme set actuacions, entre les quals cal destacar la de la Plaça del Rei. Aquell mateix any ens visitava Robert H. Boote, professor d’Antropologia de la Universitat de Califòrnia, i se li dedica una actuació a la sala d’assaig de l’Agrupació, de la que en restà molt complagut.
Va ser aquella una època densa d’inquietuds. Una mena de neguit per a aprofundir en el tema del folklore es feia palès en un petit grup de dansaires. Finalment, va cristal·litzar quan Xavier Capdevila, Albert González i M. Ángels Guitart decidiren constituir-se en una mena de grup d’estudi. El primer resultat fou l’elaboració d’un guió per a uns cursets de Dansa Catalana que incloïen un aprofundit estudi històric, intents no massa reeixits de classificació i unes classes pràctiques. La part teòrica fou impartida per mi i la pràctica pels altres dos components del grup. En total, prop de 50 cursetistes dansaires, seguiren els ensenyaments dels tres cursets programats. Cap a la fi del 1968 hom enllestí un ambiciós projecte: una exposició folklòrica europea, principalment de nines amb els vestits típics, denominada Exponina 69.
L’any 1969 reportà 10 actuacions per a l’Esbart. Les noves tècniques havien estat ja assolides i el grup, havia acceptat bé el canvi de mestre; 12 homes i 13 dones al grup dels grans, 6 nens i 16 nenes als infantils.
Fou l’any que s’executà el Ballet del Rei al Palau de la Música Catalana, dins de l’11è Festival de Dansa Catalana organitzat per l’OBP dins el programa general de les Festes de la Mercè.
Durant aquell mateix any reprengué l’activitat la secció juvenil amb la direcció de Ricard Capdevila, Albert González continuava dirigint els infantils i la Montserrat Santandreu s’encarregava d’acompanyar els assaigs al piano.
En 1970 s’actua al Simposi Internacional d’especialistes en diàlisi, al Poble Espanyol, en una actuació molt diferent de les acostumades, els assistents, carregats ja de mongetes, botifarra i vi, passaven diferents davant els dansaires. L’actuació reporta llavors més de 6000 ptes.
De les 12 actuacions de l’any cal destacar també les del Palau de les Nacions, la Plaça del Rei i la del Palau de la Música Catalana, on la Dansa de Castelltercol.
El mes de maig era aprovat un Reglament de Règim Interior per a instituir i sistematitzar les tasques de la Junta de l’Esbart.
Any del 15é aniversari de l’Esbart í es programà diversos actes: una trobada d’antics dansaires, homenatge a la pianista Montserrat Santandreu, que ens deixava per motius personals.
Xavier Alcrudo deixa la direcció. L’any 1971 entra el nou mestre, Josep Ruiz.
Anem a Caldes de Montbui a veure l’Entrada de Ball i es participa plenament de totes les activitats que es feien.
S’amplià el vestuari i es fan 13 actuacions, de les que cal destacar la primera anada a La Tor de Querol, la de la Plaça del Rei i la Plaça de Rius i Taulet, invitats per l’Esbart Lluís Millet, on ballarem unes Gitanes i el 4t Festival de Tardor celebrat el dia 31 d’octubre com acte de cloenda de les Festes del 15è Aniversari. Vàrem actuar conjuntament amb el Groupe Carolan de la Tor de Querol, a qui invitàrem a Barcelona.
Aquell| any, amb la promoció realitzada per Vall es preparava una gira a Bèlgica, que no reeixí per problemes econòmics. Les activitats no afluixaven. El 1972 es feren 14 actuacions, de les que cal destacar les de l’Espluga de Francolí, Orense, la Tor de Querol i la tradicional de la Plaça del Rei.
L’Esbart comptava amb un nou pianista, Bofarull i els assagis dels infantils eren acompanyats per en Ramon Bru, fill de Bofarull. Els petits van ballar conjuntament amb els grans a l’aplec de l’ACFB, amb balls del repertori dels adults: el Ball de Gitanes del Vallés, Ball pla de Llavaneres o el Galop de Panderetes. El vestuari continuava renovant-se.
Es fa un acte d’homenatge a Antoni Pons, es fa una actuació per part del cos de dansa i un sopar al restaurant Pa i Trago.
En el 9è Festival de Dansa Catalana de l’Esbart es ballà de manera experimental la Dansa de Castelltersçol acompanyada de cobla i cantada per l’Albada del Cor Madrigal.
Lamentablement, aquella empenta renovadora, d’estudi i de recerca de noves formes d’autenticitat, quedà trencada entre la Junta Directiva de l’ACFB i el cos de dansa, que provoca que bon grup de dansaires a abandonar l’ACFB.
Extracte d’un text escrit per Antoni Pons i Casas.
L’any 1973, arran de la desfeta del cos de dansa a causa del desacord entre gairebé tots els dansaires i la junta directiva de l’ACFB, va semblar que l’Esbart estava acabat, solament a part de la secció infantil, un o dos dansaires varen quedarse en el cos de dansa.
Però l’Esbart sota la direcció d’Enric Liarte es va anar reviscolant de mica en mica i va arribar a fer 11 actuacions el 1974, destacant entre elles les festes l’Hotel Balmoral, a Llica de Munt, al càmping Gavá, a Santa Coloma de Gramanet i la de la plaça del Rei de Barcelona.
El 1975 es varen fer 9 actuacions el 1976 5 actuacions, el 1977, 4 actuacions, el 1978 4 actuacions i el 1979, 6 actuacions. El nombre d’actuacions en aquests anys va ser reduït, degut als pocs dansaires que tenia l’Esbart.
El 1980 Enric Liarte deixa la direcció de l’Esbart i l’agafa Ignasi Vinyoles i amb ell es fan 4 actuacions, però empenta no s’aconsegueix un cos de dansa amb un nombre suficient de dansaires per a acceptat totes les actuacions que se li sol·liciten ni per a tenir un conjunt de danses programades per a un recital correcte. Aixó desanima a Ignasi Vinyoles i deixa l’Esbart, Anna Salazar s’encarrega la tasca de guiar l’Esbart per camins difícils, però esperançadors, la junta directiva anomena Robert Puntes delegat de l’Esbart, i tots plegats emprenen la reestructuració del cos de dansa, per a renovar el programa, fer un vestuari actualitzat.
Es du a terme la memorable actuació del 20 de juny de 1982 a la Tossa de Montbui en ocasió de l’aplec de germanor de l’ACFB.
L’Esbart torna a obtenir una enfervorida animació i l’aplegament d’un grup de jovent apassionat i amant de les danses populars amb el qual ha estat possible arribar joiosament a la celebració del trentè aniversari de l’Esbart Barcelona.
