Arxiu
L’arxiu de sardanes de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona es va crear com un servei de préstec de particel·les. La seva voluntat, així, era la de contribuir en la divulgació d’aquest gènere musical: “si la nostra tasca és la divulgació de la sardana, just és col·leccionar en el nostre arxiu el major nombre possible de partitures, a fi de facilitar la tasca als encarregats de la programació de les nostres ballades” (text extret de la circular n. 156, març de 1965). Les particel·les de sardanes estaven a disposició de tots els organitzadors de ballades i organitzadors de concerts de cobla.
El fons de l’arxiu de sardanes es va formar gràcies a la donació de particel·les per part dels compositors de sardanes. Els compositors enviaven les seves obres recentment creades a l’arxiu de l’ACFB; també les seves obres antigues perquè les particel·les estiguessin a disposició de tothom que les volgués interpretar. Com a acte de cortesia i manera d’agrair als compositors la seva aportació, les sardanes que eren donades a l’arxiu eren programades en les ballades de sardanes organitzades per l’Agrupació a la Plaça Sant Jaume.
L’any 1985, l’arxiu de sardanes estava format per 4.520 particel·les de sardanes i es varen prestar 270 particel·les a diverses agrupacions sardanistes, orquestres i cobles d’arreu de Catalunya. Aquestes s’adreçaven a l’arxiu de sardanes de l’ACFB per a demanar els materials que necessitaven per a poder programar aquella sardana en concret en la ballada que estaven organitzant o poder-les interpretar en una audició de sardanes. Després feien una còpia de les particel·les i les retornaven a l’arxiu. Els materials es cedien desinteressadament, és a dir, sense cap cost, fins a l’any 1985, quan la Junta Directiva pren la decisió de cobrar 100 ptes. pel servei de préstec.
Diverses persones han estat les encarregades de l’Arxiu de Sardanes al llarg dels anys, com a vocals de l’arxiu dintre la Junta Directiva. Entre altres Josep Salas, Pere Bastardas, Joan Gou Duran, M. Teresa Vilajuliu i Peguero, Esteve Durani Argullós, Montserrat Carreras i Alegre, Eduard Vilajoli o Joan Mullerat i Pujó.
Actualment, l’arxiu de particel·les l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona està gestionat per l’entitat sabadellenca Músics per la Cobla. Si voleu demanar-ne alguna, podeu escriure un correu a: arxiu@acfbarcelona.cat
L’Agrupació conserva a la Casa de la Sardana el seu arxiu documental, format per totes les fonts documentals, gràfiques i orals que contenen informació sobre l’ACFB generades des de la seva creació fins a l’actualitat.
Biblioteca
L’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona creà una biblioteca amb servei de préstec perquè els socis amants de la lectura puguéssin tenir a l’abast un recull de novel·les emblemàtiques.
A partir de l’any 1939 la Biblioteca de l’ACFB ha de tancar les portes pel fet que després de la guerra civil l’Agrupació Sardanista de Barcelona –nom fundacional de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona– es queda sense un local on prosseguir amb la seva activitat. Durant el temps en el qual la biblioteca resta inactiva, el soci Eduard Llansana s’encarrega de la custòdia dels llibres i el soci F. Figueras de la custòdia de les particel·les de sardanes de l’arxiu.
A finals dels anys 40 la biblioteca de l’ACFB torna a obrir les portes amb la intenció de donar-li un gran impuls a aquesta iniciativa. L’Agrupació es marca l’objectiu de fer créixer la biblioteca amb l’adquisició de més obres literàries, però la compra suposava un gran cost motiu pel qual varen decidir fer una crida dirigida als socis perquè fessin una donació de llibres a la biblioteca. Els socis es van volcar de seguida amb la campanya de recollida de llibres, fent possible que la biblioteca disposés d’un gran fons literari de temàtica variada: novel·les, poesia, història, biografies, teatre, llibres infantils, etc. de grans autors com Shakespeare, Dickens, Edgar Allan Poe, Agatha Christie, Oscar Wilde, Narcís Oller,Víctor Català, Ignasi Iglesias o Apel·les Mestre. Fent possible que l’any 1957 el fons de la biblioteca assolís els 452 llibres.
La voluntat per part dels socis de què la biblioteca fos un projecte reeixit es torna a reflectir l’any 1964, quan varen formar un grup anomenat Amics del Llibre amb la finalitat de col·laborar en la millora i ampliació del fons de llibres de la biblioteca.
La gran majoria dels llibres que posseïa la biblioteca s’havien aconseguit gràcies a les donacions dels socis, però també es van adquirir una sèrie d’exemplars. Totes les adquisicions de llibres eren anunciades a les circulars, per tal que els socis estiguessin informats de les novetats. A més a més, es van subscriure a diverses revistes amb contingut polític, econòmic, artístic i científic com el Correo de la UNESCO i Serra d’Or.
Una de les activitats realitzades al voltant de la biblioteca de l’ACFB va ser la participació l’any 1973 en la Diada del Llibre, amb una parada de novel·les en català on l’escriptor Pere Elies i Busqueta signava exemplars de la seva darrera obra. La parada de l’ACFB fou molt ben acollida per part del públic tenint una demanda de llibres alta, i els beneficis obtinguts de la venda de llibres varen ser destinats a l’obtenció de nous llibres per a la biblioteca.
Diverses persones han estat les encarregades de la Biblioteca al llarg dels anys, com a vocals de biblioteca dintre la Junta Directiva. Entre altres Josep Salas, Josep Oliveras, Agustí Reverter, Jaume Navarro i Nolla, Albert González o Joan Mullerat.
Discoteca
L’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona creà una discoteca amb la finalitat de recopilar i salvaguardar discs fonogràfics, cassets i discos compactes de sardanes i música per a cobla. Aquest fons musical del qual disposava la discoteca es va formar gràcies a la donació de les gravacions de música d’estudi part dels autors, és a dir els compositors de sardanes i de les companyies discogràfiques que produïen la gravació. Van donar discos, entre altres, la discogràfica EDIGSA, la Fàbrica de Discos i Columbia. També es feien adquisicions per part de la secció i entraven nous discos per donacions dels socis.
Els vinils, cassets i CD’s de sardanes i música per a cobla de la discoteca es feien servir en els cursets de sardanes, els assajos de l’Esbart i en algun altre acte en el que fos necessari, com per exemple una conferència sobre algun compositor de sardanes.
La discoteca de l’ACFB també disposava de cintes magnetofòniques que contenien les gravacions dels concerts de sardanes i música per cobla organitzats per Amics dels Concerts. Les cintes magnetofòniques dels concerts eren per a ús intern de l’Agrupació, és a dir, no es deixaven en préstec. Les cintes magnetofòniques van ser molt utilitzades pels guionistes de ràdio de l’ACFB, per a poder retransmetre les sardanes programada als guions.
Diverses persones han estat les encarregades de la Discoteca al llarg dels anys, com a vocals de discoteca dintre la Junta Directiva. Entre altres Salvador Martínez, Gabriel Comella i Joan Man.
