Mont-Roig del Camp i Pratdip. 15 de febrer de 2020

TURISME CULTURAL
Mont-Roig del Camp i Pratdip
15 de febrer de 2020

Aquestes dues localitats del Baix Camp van ser l’objectiu de la sortida del dia 15 de febrer. Vam ser trenta-sis els que hi participàrem i veritablement vam quedar molt satisfets de la diada turística.

Si bé Mont-roig va ser la inspiració artística del pintor Joan Miró, Pratdip va influir en l’obra de l’escriptor Joan Perucho que en la seva novel·la “Les històries naturals” s’expressa dins el realisme màgic evocant la llegenda dels dips, gossos xucladors de sang que vivien a Pratdip. Dos indrets, doncs, ben estimulants per a dos genis de la cultura catalana.

A Mont-roig vam visitar l’ermita de la Mare de Déu de la Roca situada sobre el contrafort d’un turó de gresos rogencs, d’aquí  el nom de la població. Les parets emblanquinades de l’edifici així com les de l’ermita de Sant Ramon situada dalt del turó contrasten vivament amb el color de la roca. Des d’aquí contemplàrem una bella panoràmica de la vila i de la plana fins el mar. És una visita obligada que atrau una multitud de turistes, com vàrem poder comprovar.

A Pratdip ens esperava una guia que ens conduí pels seus carrers tot fent-nos veure els portals de l’antiga muralla, les modernes escultures representant els dips i la història de la vila i del seu Castell enrunat situat dalt d’un roquissar al costat del poble i que el segle XIII va pertànyer a la baronia d’Entença.

Tot fent camí cap allà vàrem fer parada al restaurant El Celler d’Ordal on, com sempre, esmorzàrem molt bé. Per dinar ens arribàrem al reconegut restaurant La Cuina d’en Carlos, a l’ermita de Santa Marina, a uns tres quilòmetres de Pratdip, on ens oferiren un molt bon dinar de cuina casolana ben elaborada. Allí vam tenir ocasió de visitar l’ermita, gran i ben conservada, en un indret molt acollidor amb fonts d’aigua ben abundant i que, per la molta gent que n’omplia bidons, vam considerar que era de bona qualitat i molt preuada.

La tornada a Barcelona, d’una tirada, ens va servir per fer una somicada i recordar l’interès cultural d’aquesta sortida.